Eric Gras recomienda Saturno, de Eduardo Halfon, en el suplemento cultural Quaderns de El Periódico Mediterráneo.
«… Demolidora, necessària i sorprenent, de la mateixa manera que el relat que Eduardo Halfon ofereix a Saturno, una nouvelle que va publicar a Guatemala el 2003 però que aquí a Espanya romania inèdita fins que Víctor Gomollón, de Jekyll & Jill, aquesta rara avis editorial, va apostar per ella creant així un llibre d’elegant i austera presència que combina a la perfecció amb el poderosíssim text del que és una de les meves majors debilitats literàries.
A Saturno, Halfon se serveix d’un home, d’un escriptor, que anhela l’acceptació d’un pare que li nega aquest reconeixement, que s’avergonyeix en certa manera, que no creu que ser escriptor valgui per a molt. I per això Halfon parla de la mort del pare, de la necessària mort del pare per poder créixer, per poder convertir-se en escriptor. Aquest text és una espècie de plor, fascinant, al m
ateix temps que complex i dolorós, però extraordinari.»
* * *
«… demoledora, necesaria y sorprendente, al igual que el relato que Eduardo Halfon ofrece en Saturno, una nouvelle que publicó en Guatemala en 2003 pero que aquí en España permanecía inédita hasta que Víctor Gomollón, de Jekyll & Jill, esta rara avis editorial, apostó por ella creando así un libro de elegante y austera presencia que combina a la perfección con el poderosísimo texto de que es una de mis mayores debilidades literarias.
En Saturno, Halfon se sirve de un hombre, de un escritor, que anhela la aceptación de un padre que le niega este reconocimiento, que se avergüenza en cierto modo, que no cree que ser escritor valga para mucho. Y por eso Halfon habla de la muerte del padre, de la necesaria muerte del padre para poder crecer, para poder convertirse en escritor. Este texto es una especie de llanto, fascinante, a la vez que complejo y doloroso, pero extraordinario. »